dimarts, 30 de juny del 2009
dilluns, 29 de juny del 2009
divendres, 26 de juny del 2009
mare, mare
- Servesa, cocacola, agua... servesa, cocacola, agua...
- No, gracias
- Pulseras, gafas, coiares... gafas... ¡son buenas!
- No, gracias
- Masahe, masahe... ¿quere masahe?
- No, gracias
- No, gracias
- Pulseras, gafas, coiares... gafas... ¡son buenas!
- No, gracias
- Masahe, masahe... ¿quere masahe?
- No, gracias
Me acabo de comprar una caracola.
dijous, 25 de juny del 2009
Fonètica
Frego els dits, fred, fred intens. Trec el plec, sento el frec, frec a frec. I del no-res al bes, i del bes intens al pes, el pes de la inconsciència i la consciència que em torna el gust del ferro fred. Truc!
...no, no puc... Ruc! Ruc el cor que emboira el cap amb el que ningú no sap.
Cap talp, si us plau, cap.
El gust de mel, de gel, de cel, temo a tota hora que es torni fel.
...no, no puc... Ruc! Ruc el cor que emboira el cap amb el que ningú no sap.
Cap talp, si us plau, cap.
El gust de mel, de gel, de cel, temo a tota hora que es torni fel.
Gràcies, Sílvia.
dilluns, 22 de juny del 2009
diumenge, 21 de juny del 2009
divendres, 19 de juny del 2009
dijous, 18 de juny del 2009
In Memoriam
La meva mà dins la teva
un dia qualsevol
un bes de bona nit
carícies d'adéu al front.
La teva mà dins la meva
un dia qualsevol
un bes de negra nit
llàgrimes d'adéu al front.
MJF
un dia qualsevol
un bes de bona nit
carícies d'adéu al front.
La teva mà dins la meva
un dia qualsevol
un bes de negra nit
llàgrimes d'adéu al front.
MJF
Yes, YOU can
Todo lo que debes saber si quieres ser el candidato perfecto.http://www.cadenaser.com/articulo/cultura/Quieres/ser/candidato/perfecto/Yes/you/can/csrcsrpor/20090406csrcsrcul_4/Tes/
dimecres, 17 de juny del 2009
dimarts, 16 de juny del 2009
Molt, molt difícil...
BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Josep CARNER, Obres completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1968.
Alumnes i professors coincideixen a dir que "era un text massa difícil per a les Proves d'Accés a la UNIVERSITAT"
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Josep CARNER, Obres completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1968.
Alumnes i professors coincideixen a dir que "era un text massa difícil per a les Proves d'Accés a la UNIVERSITAT"
dilluns, 15 de juny del 2009
/' 20height="344">'>http://object width="425" height="344">
Y el hombre creó al autómata.
"Les passions de l'âme". René Descartes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)