dijous, 27 d’agost del 2009

Sin palanca


Acercar una ligera silla puede costar tanto como mover el mundo. El propio.

dilluns, 24 d’agost del 2009

diumenge, 23 d’agost del 2009

A los mártires del pensamiento



A todos aquellos que se muerden el labio hasta sangrar por no alzar la voz ante el verbo estupidez.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Dime algo


¿Qué hago, Dios? Vale que estés de vacaciones, pero...

divendres, 14 d’agost del 2009

El ser humano



nunca deja de sorprender. Para bien o para mal.

Ho! Beau!

dissabte, 1 d’agost del 2009

A dead town

La gent no deixa de parlar de Barcelona. Em cansa. És avorrit. I oportunista. Molt oportunista.

La Barcelona actual només és la 'botiga més gran del món', res més, un lloc sense personalitat, sense força, amb mil idiomes però sense llengua, un aparador atapeït d'imatges buit de contingut, un decorat baratet i efectista, pretensiós i absurd i, sobretot, poc molest, gens molest. I tothom ho sap de fa temps. No és cap novetat. Ja no respira, però és un bonic cadàver pop.

Però això era exactament el que es volia que fos i el que entre tots hem aconseguit. Enhorabona. De què ens queixem, doncs? O és que encara pensem que podem fer uns quants calerons més exprimint la teta vella i xuclada de la pobra Barcelona?

Deixem-la morir en pau si no podem tornar-li la vida. Tampoc no ho voldríem, siguem sincers. No és pas culpa seva sinó tota nostra. No vull sentir parlar més de Barcelona. Ja n'hi ha prou d'hipocresia.