dissabte, 1 d’agost del 2009

A dead town

La gent no deixa de parlar de Barcelona. Em cansa. És avorrit. I oportunista. Molt oportunista.

La Barcelona actual només és la 'botiga més gran del món', res més, un lloc sense personalitat, sense força, amb mil idiomes però sense llengua, un aparador atapeït d'imatges buit de contingut, un decorat baratet i efectista, pretensiós i absurd i, sobretot, poc molest, gens molest. I tothom ho sap de fa temps. No és cap novetat. Ja no respira, però és un bonic cadàver pop.

Però això era exactament el que es volia que fos i el que entre tots hem aconseguit. Enhorabona. De què ens queixem, doncs? O és que encara pensem que podem fer uns quants calerons més exprimint la teta vella i xuclada de la pobra Barcelona?

Deixem-la morir en pau si no podem tornar-li la vida. Tampoc no ho voldríem, siguem sincers. No és pas culpa seva sinó tota nostra. No vull sentir parlar més de Barcelona. Ja n'hi ha prou d'hipocresia.