dilluns, 28 de desembre del 2009
dilluns, 21 de desembre del 2009
dilluns, 14 de desembre del 2009
divendres, 11 de desembre del 2009
dijous, 10 de desembre del 2009
MANTENIMIENTO Y CONSERVACIÓN
Mantener fuera del alcance de los niños.
Evitar todo contacto con un fuente de luz o calor.
Proteger de la humedad.
Envasado en atmósfera protectora.
Nota: el fabricante no se hace responsable ante posibles daños o perjuicios ocasionados por no seguir las instrucciones anteriores al pie de la letra.
Evitar todo contacto con un fuente de luz o calor.
Proteger de la humedad.
Envasado en atmósfera protectora.
Nota: el fabricante no se hace responsable ante posibles daños o perjuicios ocasionados por no seguir las instrucciones anteriores al pie de la letra.
dilluns, 30 de novembre del 2009
divendres, 27 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
diumenge, 22 de novembre del 2009
dissabte, 21 de novembre del 2009
divendres, 20 de novembre del 2009
dimarts, 17 de novembre del 2009
dilluns, 16 de novembre del 2009
dimecres, 11 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
dijous, 29 d’octubre del 2009
dimecres, 28 d’octubre del 2009
dilluns, 26 d’octubre del 2009
dissabte, 24 d’octubre del 2009
Nick Cave loves BCN
"Se trata de una obra incómoda, cruda, de trama obvia pero de conocimiento a pie de calle. Realismo sin tapujos, miserias humanas, cotidianidad situada en la más bien insoportable Brighton - la ciudad del sur de Inglaterra donde desde hace unos cuantos años reside el músico australiano-,una especie de crónica bukowskiana empapada en alcohol y semen que no arranca mayor aplauso, pero sí una ovación hacia la cutrez - conscientemente buscada-literaria."
Precio de la entrada: 65 €
http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20091024/53810058047/nick-cave-privilegia-barcelona-con-la-lectura-en-vivo-de-su-nueva-novela.html
Gràcies, home.
dimarts, 20 d’octubre del 2009
dissabte, 17 d’octubre del 2009
dijous, 15 d’octubre del 2009
dilluns, 12 d’octubre del 2009
talent rocks
"Bob Dylan wrote this song, even though he never recorded it because of lack of quality"
dijous, 8 d’octubre del 2009
dimarts, 29 de setembre del 2009
diumenge, 27 de setembre del 2009
dimarts, 22 de setembre del 2009
dilluns, 21 de setembre del 2009
(pro) Vocación
Me falsifico en China,
me visto de blanco
como una marca anónima,
y vengo a zambullirme en nada
para intentar no ser
durante un rato.
Cada vez es más difícil
seguir siendo,
sin dejar de ser
por un instante.
me visto de blanco
como una marca anónima,
y vengo a zambullirme en nada
para intentar no ser
durante un rato.
Cada vez es más difícil
seguir siendo,
sin dejar de ser
por un instante.
dissabte, 19 de setembre del 2009
dijous, 17 de setembre del 2009
dimarts, 15 de setembre del 2009
dilluns, 14 de setembre del 2009
diumenge, 13 de setembre del 2009
¿Quién es?
«Para ser justa, es decir, para tener razón de ser, la crítica debe ser parcial, apasionada, política; es decir, hecha desde un punto de vista que abra el máximo de horizontes.»
Salón de 1845
Primera pista: bebía absenta
Segunda pista: fumaba opio
Tercera pista: se tiñó el pelo de verde
Cuarta pista: se enamoró de una prostituta sifilítica y calva.
Primera pista: bebía absenta
Segunda pista: fumaba opio
Tercera pista: se tiñó el pelo de verde
Cuarta pista: se enamoró de una prostituta sifilítica y calva.
dissabte, 5 de setembre del 2009
dijous, 27 d’agost del 2009
dilluns, 24 d’agost del 2009
diumenge, 23 d’agost del 2009
dilluns, 17 d’agost del 2009
divendres, 14 d’agost del 2009
dissabte, 1 d’agost del 2009
A dead town
La gent no deixa de parlar de Barcelona. Em cansa. És avorrit. I oportunista. Molt oportunista.
La Barcelona actual només és la 'botiga més gran del món', res més, un lloc sense personalitat, sense força, amb mil idiomes però sense llengua, un aparador atapeït d'imatges buit de contingut, un decorat baratet i efectista, pretensiós i absurd i, sobretot, poc molest, gens molest. I tothom ho sap de fa temps. No és cap novetat. Ja no respira, però és un bonic cadàver pop.
Però això era exactament el que es volia que fos i el que entre tots hem aconseguit. Enhorabona. De què ens queixem, doncs? O és que encara pensem que podem fer uns quants calerons més exprimint la teta vella i xuclada de la pobra Barcelona?
Deixem-la morir en pau si no podem tornar-li la vida. Tampoc no ho voldríem, siguem sincers. No és pas culpa seva sinó tota nostra. No vull sentir parlar més de Barcelona. Ja n'hi ha prou d'hipocresia.
La Barcelona actual només és la 'botiga més gran del món', res més, un lloc sense personalitat, sense força, amb mil idiomes però sense llengua, un aparador atapeït d'imatges buit de contingut, un decorat baratet i efectista, pretensiós i absurd i, sobretot, poc molest, gens molest. I tothom ho sap de fa temps. No és cap novetat. Ja no respira, però és un bonic cadàver pop.
Però això era exactament el que es volia que fos i el que entre tots hem aconseguit. Enhorabona. De què ens queixem, doncs? O és que encara pensem que podem fer uns quants calerons més exprimint la teta vella i xuclada de la pobra Barcelona?
Deixem-la morir en pau si no podem tornar-li la vida. Tampoc no ho voldríem, siguem sincers. No és pas culpa seva sinó tota nostra. No vull sentir parlar més de Barcelona. Ja n'hi ha prou d'hipocresia.
dimecres, 29 de juliol del 2009
dimarts, 28 de juliol del 2009
dilluns, 27 de juliol del 2009
diumenge, 26 de juliol del 2009
dijous, 23 de juliol del 2009
dimarts, 21 de juliol del 2009
divendres, 17 de juliol del 2009
dimarts, 14 de juliol del 2009
dissabte, 11 de juliol del 2009
dimecres, 8 de juliol del 2009
dilluns, 6 de juliol del 2009
Patchwork
Tenía alma de coleccionista. Desde la infancia coleccionaba toda clase de objetos: pegatinas, llaveros, muestras de perfumería... Miles de cajas se apilaban en el armario, ordenadas con precisión asiática por fechas.
Fue creciendo, y contemplar los objetos de las cajas ya no le satisfacía. Decidió coleccionar animales. Llegó a tener un loro, quince gusanos de seda, un perro, cuatro gatos y una araña. El loro se escapó, los gusanos se convirtieron en mariposa, los gatos huyeron, el perro se murió y la araña le picó en un brazo. La tiró por el wáter.
Se aficionó entonces a pegar la oreja a las paredes de su casa. En cada habitación podía escuchar una conversación distinta. No conocía a ningún vecino. Además, la mayoría de los que allí vivían estaban de paso. Pero anotaba cuidadosamente todas las conversaciones, para no olvidar ningún detalle. Cuando tuvo exactamente 600 libretas escritas por las dos caras cosió sus páginas y se confeccionó una vida reversible a medida.
diumenge, 5 de juliol del 2009
dijous, 2 de juliol del 2009
dimecres, 1 de juliol del 2009
basado en hechos reales
Era muy tarde. Había bebido demasiado y se sentía amodorrado. Decidió volver a casa bordeando el lago. El camino era mucho más largo, pero pensó que no le iría nada mal un poco de brisa.
Caminaba cabizbajo, cuando de repente oyó un murmullo, algo parecido a un chapoteo. Levantó la cabeza y entre reflejos plateados le pareció distinguir una silueta.
-¡Hola! - dijo una voz suave.
-¡Hola! - respondió él con asombro.
-Ven. El agua está increíble-
-No sé nadar. Acércate aquí-
-No puedo. No tengo zapatos - respondió ella sonriendo.
Y se giró, alejándose entre precisas brazadas.
Al día siguiente decidió regresar. Llevaba un par de zapatos. Estuvo esperando horas y horas, pero ella no apareció. Volvió al día siguiente. Los zapatos del día anterior seguían allí, donde él los había dejado.
Repitió este acto un día tras otro, con la esperanza de volver a verla.
Finalmente pensó que todo había sido un sueño.
Ella sigue maldiciendo el día en que nació sirena.
Caminaba cabizbajo, cuando de repente oyó un murmullo, algo parecido a un chapoteo. Levantó la cabeza y entre reflejos plateados le pareció distinguir una silueta.
-¡Hola! - dijo una voz suave.
-¡Hola! - respondió él con asombro.
-Ven. El agua está increíble-
-No sé nadar. Acércate aquí-
-No puedo. No tengo zapatos - respondió ella sonriendo.
Y se giró, alejándose entre precisas brazadas.
Al día siguiente decidió regresar. Llevaba un par de zapatos. Estuvo esperando horas y horas, pero ella no apareció. Volvió al día siguiente. Los zapatos del día anterior seguían allí, donde él los había dejado.
Repitió este acto un día tras otro, con la esperanza de volver a verla.
Finalmente pensó que todo había sido un sueño.
Ella sigue maldiciendo el día en que nació sirena.
dimarts, 30 de juny del 2009
dilluns, 29 de juny del 2009
divendres, 26 de juny del 2009
mare, mare
- Servesa, cocacola, agua... servesa, cocacola, agua...
- No, gracias
- Pulseras, gafas, coiares... gafas... ¡son buenas!
- No, gracias
- Masahe, masahe... ¿quere masahe?
- No, gracias
- No, gracias
- Pulseras, gafas, coiares... gafas... ¡son buenas!
- No, gracias
- Masahe, masahe... ¿quere masahe?
- No, gracias
Me acabo de comprar una caracola.
dijous, 25 de juny del 2009
Fonètica
Frego els dits, fred, fred intens. Trec el plec, sento el frec, frec a frec. I del no-res al bes, i del bes intens al pes, el pes de la inconsciència i la consciència que em torna el gust del ferro fred. Truc!
...no, no puc... Ruc! Ruc el cor que emboira el cap amb el que ningú no sap.
Cap talp, si us plau, cap.
El gust de mel, de gel, de cel, temo a tota hora que es torni fel.
...no, no puc... Ruc! Ruc el cor que emboira el cap amb el que ningú no sap.
Cap talp, si us plau, cap.
El gust de mel, de gel, de cel, temo a tota hora que es torni fel.
Gràcies, Sílvia.
dilluns, 22 de juny del 2009
diumenge, 21 de juny del 2009
divendres, 19 de juny del 2009
dijous, 18 de juny del 2009
In Memoriam
La meva mà dins la teva
un dia qualsevol
un bes de bona nit
carícies d'adéu al front.
La teva mà dins la meva
un dia qualsevol
un bes de negra nit
llàgrimes d'adéu al front.
MJF
un dia qualsevol
un bes de bona nit
carícies d'adéu al front.
La teva mà dins la meva
un dia qualsevol
un bes de negra nit
llàgrimes d'adéu al front.
MJF
Yes, YOU can
Todo lo que debes saber si quieres ser el candidato perfecto.
http://www.cadenaser.com/articulo/cultura/Quieres/ser/candidato/perfecto/Yes/you/can/csrcsrpor/20090406csrcsrcul_4/Tes/
http://www.cadenaser.com/articulo/cultura/Quieres/ser/candidato/perfecto/Yes/you/can/csrcsrpor/20090406csrcsrcul_4/Tes/
dimecres, 17 de juny del 2009
dimarts, 16 de juny del 2009
Molt, molt difícil...
BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Josep CARNER, Obres completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1968.
Alumnes i professors coincideixen a dir que "era un text massa difícil per a les Proves d'Accés a la UNIVERSITAT"
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m’agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres
guarnides d’arços, d’oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carrers i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d’aigua trèmuls,
tota desig d’emmirallar els estels.
M’agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s’entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d’hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d’església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes de maneres;
i cent paraigües eminents
farien —ai, badats— oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l’amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se’n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d’or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
—És el senyor de cada dia.
Josep CARNER, Obres completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1968.
Alumnes i professors coincideixen a dir que "era un text massa difícil per a les Proves d'Accés a la UNIVERSITAT"
dilluns, 15 de juny del 2009
/' 20height="344">'>http://object width="425" height="344">
Y el hombre creó al autómata.
"Les passions de l'âme". René Descartes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)